dilluns, 22 de maig de 2017

PORTAFOLI DE NORA HAFIDI

Ja s'apropa fi de curs, i amb això l'últim bloc. Vaig començar amb molta vergonya ja que no m'agradava parlar de les meues coses i, a més que altres persones puguen llegir- ho, però poc a poc he anant obrit-me, per exemple amb aquesta entrada, que sigué la primera amb la qual vaig estar ben cómoda escrivint-la.



DIUMENGE, 27 DE NOVEMBRE DE 2016

Diumenge plujós

Com molts diumenges, vaig anar al cinema però, aquesta vegada amb una petita excepció; quasi morim omfegades. Ja que plovia tant que les rodes del cotxes estaven totalment submergides en l'aigua de pluja.
Comencem pel principi. Aquest diumenge vàrem experimentar un poc la meua cosina, la meua tia i jo, ja que decidírem anar al cinema de l'Aqua, un centre comercial parcialment protegit, és a dir amb parts a l'aire lliure.
Per sort, quan arribàrem no plovia gens i a més feia una tarda perfecta, com que arribàrem molt prompre, aprofitàrem les rebaixes del "Black Friday" i ens compràrem unes quantes cosetes, que després no utilitzarem. A l'hora de la pel·lícula compràrem les roses de dacsa i entràrem a la sala. I com sempre, un xiquet que plora, un que fa malaolor i l'altra a qui li sona el telèfon mòbil; però no em puc queixar, ja que em va agradar molt la pel·lícula i m'ho vaig passar súper bé.
Però com que la mala sort i jo sempre anem de la maneta, quan acabà la sessió, plovia moltíssim i com que el centre comercial no estava del tot protegit, calia creuar l'única part de l'Aqua que no estava protegida; un llarg i mullat petit pont de vidre que esvarava moltíssim per poder passar a les escales que ens portarien al garatge, on teniem l'automòbil.
Totes mullades pujàrem al cotxe i encara que passaren dos hores fins que arribàrem a casa perquè ens trobàrem a un gran embús de cotxes em vaig divertir molt ja que el terra estava totalment inundat i cada cotxe que passava feia unes ones gegants q ue xocaven i rebotaven en els cotxes estacionats. La gent que havia de baixar del cotxe per arribar a la seva casa, havia de llevar-se les sabates i pujar-se els pantalons fins als genolls per no mullar-se. Va ser una situació diferent i encara que vaig acabar molt mullada va ser una anècdota que mai havia viscut.

O aquesta altra, on vaig redactar l'ambient d'aquella casa en la qual ho vaig passar de pena, però m'agrada especialment perquè ara em quede a pensar la mala estona que passí i em dona fins gràcia. A més, en la platja vaig trobar animals marins que pel temporal que hi havia en aquells dies, la mar, havia expulsat del seu hàbitat.

DIUMENGE, 29 DE GENER DE 2017

EL MAR EN LA COSTA

Per a aquesta entrada no queda altra que contar l'únic fet "interessant" que m'ha ocorregut durant les darreres dues setmanes.
A la meua família és normal passar almenys, un dia a la setmana junts; fer alguna activitat o viatjar a qualsevol lloc, però sempre junts.
Aquesta setmana decidírem anar-nos a Moncofa, on vivia el meu pare anys enrere, i visitar els seus amics. Un d'ells que un locutori ens invità a dinar a sa casa i el menjar estava boníssim, però no tot era del color de rosa. La casa semblava eixida del mateix Pol Nord, no us podeu ni imaginar el fred que feia dins d'eixa casa del Dimoni, solament faltaven els pingüins passejant pels nostres peus per a estar ja tots juntets com una gran família d'esquimals, perquè portàvem més capes de roba que una gran ceba. Però el més divertit fou que fora de la casa feia una calor insuportable, cosa que no entenia per a res.
Quan ja per fi sortírem d'aquell iglú ens dirigírem a visitar a l'amic del chiringuito de platja que com era d'esperar ens portà a la platja per xarrar allí. Era la platja més bonica que havia vist mai, almenys la zona on ens portà sí l'era. Quasi no hi havia sorra, la costa estava recoberta de belles pedres i sobretot hi havien mil i un restes de la mar. Passàrem tota la vesprada buscant i buscant per tota la costa i per a la nostra sorpresa trobàrem una infinitat de coses; dues esponges marines, una muntonada de petxines en perfecte estat, crancs, gambes i per últim i més interessant: dues estreles de mar! Mai havia vist cap d'elles en la realitat i em va fer una gran il·lusió trobar-les jo. Una curiositat és que les dues eren totalment diferents entre elles, la primera tenia la forma típica de les estreles que dibuixem però la segona era molt extranya; les cinc patetes eren molt llargues i quasi que es juntaven en la part de baix. Ara ja puc dir que he estat en el MAR EN LA COSTA.

Però no tot ha sigut del color rosa ja que també m'he quedat sense idees per poder redactar el bloc d'alguna quinzena. Com en aquesta entrada, en la qual, en últim recurs em vaig obrir en canal i vaig posar tot allò que sentia, a més de parlar sobre temes, com els exàmens, dels quals no hi havia parlat en cap altra entrada.

DILLUNS, 27 DE FEBRER DE 2017


BLOC DIFERENT

Ja estem ací una altra vegada, però en aquesta ocasió no tinc cap idea per poder desenvolupar una miqueta i contar una petita historieta, però ja era hora de que intentara fer alguna entrada parlant del que pense, no? Ara mateixa estic sonmolienta, cansada i amb ganes de falles, però res d'això, he de fer el maleït bloc i a més, sense idees que és el pitjor que em podia passar.
M'imagine que tot el món parlarà del mateix i jo no vull ser menys que ningú així que, preparat? La setmana que ve està pleneta d'exàmens i encara no se com vaig a organitzar-me per poder estudiar-los tots i intentar traure una nota "decent" en tots ells; en tinc de valencià, d'anglés, de física i química, de matemàtiques i de castellà. No se si podré amb tant examen, però intentaré fer-ho el millor que puga.

Per canviar un poc de tema, ja que aquesta entrada és la ideal per a parlar un poc de alguna cosa que no siguen fet estranys o curiosos que m'han passat, m'agradaria parlar d'una sensació rara que tinc des de que s'acabaren les vacances de Nadal: no tinc ganes de fer res. Vaig a classe decaïda totalment, m'avorrisc a l'institut, cosa estranya ja que a mi m'ha agradat sempre anar, estar amb els amics i passar una bona estona però no se que dimonis em passa. La meua mare diu que és el canvi de curs, de professors, de companys, de cicle... però jo no estic tan segura. Solament queda esperar que passe aquesta etapa tan ennegrida puga disfrutar de la meua estància a l'institut.

Però al cap i a la fi he millorat la meua escritura, el meu vocabulari i les meues capacitats per poder expressar allò que sent. Mai se m'hauria ocorregut que podria arribar a expressar-me en valencià, i ara que comence a millorar i a estar cómoda de veres escrivint, tot s'acaba. Espere tornar a fer cap altre bloc alguna vegada. Així que FINS PROMPTE BLOC!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada