diumenge, 7 de maig de 2017

Sense cap respir

Ja estem en la recta final. S’han acabat les vacances, els ponts… i ara ve l’últim esforç. Crec que parle en nom de tots si dic que queden poques forces, però. I gràcies que ens han deixat respirar un poc i no van posar molts deures. Estem fent exàmens de lectura, de moment Don Juan Tenorio i Maria Rosa, i crec que em van eixir bé. M’han semblat prou interessants i m’han agradat,  crec que llegiré més d’eixos autors. A més també vam fer un control de la coherència i no va anar mal. De moment no anem molt angoixats, però em tem que les properes cinc setmanes seran per oblidar.

De la situació general tot continua com quasi sempre. Vull veure les notícies, però són tant avorrides... Sempre el mateix. Que si aquest polític s’endú diners a un paradís fiscal. Que si l’altre arreplegava diners dels constructors per al seu partit. Potser els posen a una presó de luxe que comparteixen. Per un temps. Però no tornen un clau, que és el que ens importa.

Ara que, sembla que a altres països és el mateix. A França han de triar entre un partit d’ultradreta o un polític que promet no canviar res. I si s’abstenen, els culpables són ells. Al Regne Unit els polítics els menteixen igual. Digueren que amb el Brexit tot aniria millor, i ara resulta que han de pagar un grapat de diners a Europa, es quedaran sense centres de poder, Escòcia i Irlanda del Nord es volen quedar a Europa... O siga, que no sabien què votaven perquè els mentiren.


Així que, a l’escola continuem amb l’angoixa de les notes. I si mirem a fora, és molt trist. Després diuen que els joves només pensem en la festa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada