diumenge, 7 de maig de 2017

QUANT DE TEMPS!

   Fa quasi un mes que no escric al bloc, ja que hem estat de vacances i Ferran ens ha perdonat unes quantes entrades. Després de tant de temps, hauria de tindre moltes coses que contar-vos, però la veritat és que les meues vacances no han sigut interessants, exactament...

   Hui he passat hores i hores pensant què podria escriure ací, perque el meu plan era contar-vos les meues vacances, però  no volia fer una entrada avorrida, i com que no he viatjat ni he fet res especial, he decidit que aquest no serà el tema del que parlaré hui.

   Fa uns dies, quan les vacances de Pasqua van terminar, vaig pensar que quedaven pocs dies de curs, solament un mes, i que després arribaria l'estiu i podríem disfrutar de totes les coses que no hem pogut fer aquest curs per falta de temps. Han passat dos setmanes d'aquest pensament meu, dos setmanes que s'han fet llargues i, de vegades, una miqueta angoixants. En el tercer trimestre he tret notes molt bones i algunes no tant, però aquests dies m'he estat dient a mi mateix que no estic traient els bons resultats que hauria de traure, i hui m'he donat compte de que solament m'estic fixant i preocupant per les coses males, i no estic pensant en les bones notes que he tret en assignatures com Física o Castellà. 

Resultado de imagen de ser muy duro con uno mismo   En realitat, crec que sóc molt dur amb els meus resultats acadèmics, ja que si no tinc excel·lents en totes les assignatures -cosa impossible per a mi- pense que sóc un fracàs i que he d'aplicar-me, i això fa que no disfrute del dia a dia. La pressió que em pose a mi mateix seria lògica si el meu objectiu fora entrar a una carrera amb un dotze de nota de tall, però no és el cas, ja que vull estudiar Psicologia, i la nota necessària és un huit i mig. A més, pense que també sóc dur amb tots els aspectes de la meua vida, que sóc molt maniàtic i que vull una vida perfecta en tots els aspectes, i això no pot ser, obviament.


   És clar que no cal conformar-se amb el que ens donen i sempre hem d'anar a per totes, però de vegades fa falta reflexionar una miqueta i tomar temps per a relaxar-se.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada