diumenge, 21 de maig de 2017

PORTAFOLI DE SARA TORTAJADA

Ja quasi hem arribat a fi de curs, i  esta és l'ultima entrada al blog. El curs se m'ha passat molt ràpid , encara m'enrecorde quan vaig venir a l'institut nou sense saber molt bé amb el que m'anava a trobar. Sincerament quan van dir això de fer un blog no em va agradar res de res, però al final m'he acostumat i cada vegada m'ha costat menys. És veritat que no se'm donen tan bé com a Pablo, però bo.
  
Si haguera de descriure aquest curs seria com una batalla psicològica. Ha sigut un any en el qual han passat moltes coses en la meua vida personal , i jo crec que açò ajuntat amb que el batxillerat científic és difícil, ha fet que m'haja semblat una costera amunt. Jo sempre he sigut d'aprovar-ho tot i ha sigut molt dur per a mi. Sóc una persona molt exigent amb mi mateixa encara que no ho semble, i m'agradaria que algunes assignatures m'hagueren eixit millor. Fins i que moltes vegades m'he esforçat molt i no he tingut el resultats que esperava, també he de fer autocrítica i admetre que a vegades no he estat al cent per cent en el que estava fent. Però amb tot això, crec que ha sigut un bon any per aprendre i millorar per al curs que ve.

Ara vaig a posar les tres entrades que més m'han agradat aquest curs:

PRIMERA
http://portafoli21c16-17.blogspot.com.es/2016/12/per-fi-nadal.html

Aquesta entrada la he triat perque aquesta època es una de les que més m'agraden i vaig disfrutar escrivint-la.

PER FI NADAL

Una altra entrada al bloc, al final es va a convertir en una rutina. Desgraciadament al contrari que el bloc de fa dos setmanes, no tinc moltes coses que comptar.


Resultado de imagen de gato con un arbol de navidadJa ens han donat les notes i per fi arriba el Nadal, la meua època favorita de l'any. Ja no pels regals, que és el que pensa tot el món, sinó per les llums, l'ambient i com s'ajunten les famílies, algunes que viuen lluny i només poden vindre en esta època de l'any.
Una altra de les meues coses favorites del Nadal és muntar l'arbre amb la meua família. Posar les llums, els adorns, les boles de nadal... És una llàstima que enguany no podem posar-ho, perquè l'any passat ho vam posar i el gat es va dedicar a tirar les boles i pujar per ell, al principi era graciós però al final del Nadal ja estava fins a la coroneta d'arreplegar el terçanell tirat per tot el menjador.

 D'altra banda està el sorteig de Nadal. Jo cada any ho intente i no em toca res, però bo no perd l'esperança. L'any passat vaig estar a punt, vaig anar a Manises amb el meu xicot i els seus companys de treball a comprar un dècim de loteria. Vaig veure un número i no se perquè pero em va agradar, i els vaig dir que compràrem eixe, però em van dir que no, crec que va ser perquè volien que acabara en el número nou.
 I jo em vaig quedar amb eixe número en la memòria i quan va arribar el dia del sorteig el que van triar ells no va tocar, per descomptat. Però el que jo volia, eixe mateix número exacte que jo em recorde, va tocar,  vint mil euros de premi. M'ho vaig prendre amb humor per a no matar-los a tots. Però bo la setmana que ve aniré a comprar un dècim a Manises, i esta vegada triaré el que jo vullga, vulguen ells un altre o no.

 Bé, amb una altra història de les meues m'acomiade, fins al blog que ve.

 

SEGONA
  http://portafoli21c16-17.blogspot.com.es/2017/03/la-pitjor-cara-de-les-falles.html

Aquesta és la que més em va agradar. Perquè es una entrada en la que vaig expressar la meua opinió. Hi ha moltes coses del món amb les que estic en desacord, moltes moltes. I em vaig sentir bé al poder escriure-la. Crec que si haguérem fet entrades de coses indignants per a mi, m'haguera passat de les mil paraules.


LA PITJOR CARA DE LES FALLES

Ja s'han acabat les falles, i cal tornar una altra vegada a la rutina . Els monuments fallers sempre han sigut una forma del poble per a criticar o representar de forma humorística les situacions del moment. I com totes les falles sempre hi ha polèmiques, per exemple la falla gran de l'ajuntament, que molta gent ha criticat. Però també moltes falles inclouen en els seus monuments dones amb estereotips masclistes.

 
Per exemple aquesta en  què es veu una dona cuidant al seu xiquet. Quina sorpresa! Com no, la dona esta exercint de mare que cuida tota la família i es porta com una bona ama de casa.I la cara de la dona és de tristesa, perquè clar amb eixa vida inclús l'artista faller era conscient que seria massa sarcàstic posar-li cara de felicitat.
 I ací trobem un dels estereotips més comuns sobre les dones.
 
Resultado de imagen de falla els tolls  
Aquesta imatge ja em deixa sense paraules. Realment em pareix vergonyós que un artista faller considere açò com una obra. Bàsicament diu que a les dones ens agrada ser prostitutes, quan hi ha dones que les porten d'altres països amenaçades per a exercir la prostitució i així enriquir-se ells. A mi personalment em fa vergonya que la gent seguisca pensat així amb "l'avançats" que es suposa que estem, després parlen de femellisme... 
 L'última imatge que he posat és d'una falla que tot el seu monument tracta d'això. Separen la dona pobra, que és ama de casa i vol estar flaca i a la dona rica, operada i bonica. Hi ha més comentaris com estos però si ho comentara tot, faria el blog etern. Ells diuen que en realitat era una crítica, però la veritat és que no crec que siga necessari eixe tipus de comentaris. És una falla de Benidorm, i el pitjor és que ha guanyat el primer premi de falla gran de Benidorm.
En fi, amb aquesta indignació m'acomiade del blog, i espere que en algun moment evolucionem.
TERCERA
http://portafoli21c16-17.blogspot.com.es/2016/10/primer-blog.html

I per últim aquesta entrada, que metaforicàment va ser la primera. M'agrada vore aquesta entrada perque em done compte de com he evolucionat: posava les lletres de diferents grandàries, no sabía molt bé com escriure, ni tampoc el tema, ademés de moltes faltes i que no vaig posar una imatge. Estic contenta de haber millorat i espere seguint fent-ho.

Primer Blog

És la primera vegada que escric una entrada a un blog, la veritat és que no sé molt bé com començar, espere que en un futur m'acostume i siga més fàcil perquè sinó mal vaig.

La primera setmana d'institut se'm va fer llarguíssima. Tornar a alçar-se promte, els deures i
els exàmens. Personalment el que pitjor porte és el d'alçar-me prompte.
També era nova en l'institut i se'm va fer difícil. Em perdia pels corredors buscant el nombre de les classes (en el meu anterior institut estàvem sempre en la mateixa, d'ací la meua dificultat) i no sabia que fer. Tampoc coneixia a ningú, menys mal que anava amb Pablo que portem en classe junts des que teníem 3 anys.

 La veritat és que se'm fa molt estrany no tindre llibre de valencià, serà el costum. Perquè normalment quan hi ha un examen traus el llibre i t'estudies el tema, però en aquest cas no, cal estudiar el que ens donen en classe. En aquest moment estem estudiant els poemes, i la veritat és que no se si em va a eixir bé, ja que algunes vegades no entenc  que volen dir i mai han sigut el meu fort. Però bé serà qüestió de pràctica, no vaig a ser negativa.

El professor li ha donat molta importància a les entrades al blog i sincerament crec que és el que més em va ha costar. Perquè encara que són cada dues setmanes no sé com se'm va a ocórrer algun tema per a escriure cada vegada, ja m'està costant molt escriure aquesta primera entrada. Él diu que anirem millorant, jo no ho veig clar. Si ni tan sols escrivia en un diari quan era xicoteta.

 Bé espere que aquesta primera entrada no haja sigut desastrosa i ho haja fet més o menys bé.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada