diumenge, 21 de maig de 2017

PORTAFOLI DE SARA LÓPEZ

Bé, ja quasi hem arribat al final de curs. Si ara mateix em pose a pensar en l'inici de les classes em sembla llunyà però que s'ha passat ràpid, però en realitat no ha sigut així. Sembla que haja fet creu i ratlla després de cada trimestre. Però encara m'enrecorde de quan estava al novembre molt cansada i plena d'exàmens perquè se'ls va ocórrer la genial idea d'avançar les avaluacions (note's el sarcasme), però bé açò ja és el passat, no?


Ara estem en el present i hem de mirar cap al futur encara que no es trobe per res agradable. Abans d'arribar al nostre calorós però esperat estiu hem de passar per unes setmanes gens tranquil·les, plenes d'exàmens que són molt decisius perquè són els de la tercera avaluació.

La veritat és que primer de batxiller el compare bastant (sent molt exagerada) amb el viatge que van haver de fer Frodo i Sam per a arribar fins a les portes de Mordor, ple de perills, passant per moments molt angoixats i estant alerta en tot moment en el qual els professors deien examen sorpresa, que al final era per a cridar-nos l'atenció. La cosa és que encara ens queda molt viatge per recórrer fins a arribar al mont del destí (selectivitat).


Les meues tres entrades preferides són:


HALLOWEEN

He escollit aquesta entrada perquè parle de coses que feia quan era xicoteta, i per a mi són molt importants perquè no solc recordar-me molt del que feia de xicoteta, així que les poques coses de les quals m'enrecorde les valore molt.

   Ahir, 31 d'octubre, va ser halloween, per fi. He de confessar que tenia moltes ganes d'arribar a aqueix dia. Des de xicoteta he celebrat halloween amb els meus amics, vestint-nos amb disfresses, anant-nos a demanar caramels, etc. Segons ens fèiem majors anàvem incloent més coses que fer el dia de halloween, com per exemple, acampades, estant tota la nit desperts, parlant i menjant els dolços que havíem aconseguit, veient pel·lícules de por si alguna casa es quedava lliure (cosa que no solia ocórrer). També passavèm molt fred, ja que estar a les 4 de la matinada en un descampat amb solament una fina capa de plàstic (la tenda de campanya) que ens separara del fred no era una idea molt intel·ligent, per sort estaven els nostres benvolguts sacs de dormir, molt calents i molt fàcils de desenrotllar, però no de tornar a enrotllar. Entre el somni que teníem de no haver dormit gens, la mandra d'arreplegar la tenda i l'impossible que es feia tornar a deixar el sac com estava, el tornar a casa amb totes les teues coses era missió impossible.

Resultado de imagen de halloween   

No obstant açò, enguany canviem una mica l'estratègia i açò es deu a la falta de gent, ja que en les acampades solíem ser 9 o 10, però enguany, entre que uns no estaven i uns altres que no volien fer acampada ens quedem 5. Al final decidim no anar-nos d'acampada però passar tota la nit junts. Jo estava una mica decebuda però de sobte se'm va presentar una oportunitat que em venia de perles, la meua mare s'anava a treballar i no tornava fins a les 10 del matí. En definitiva: sopar, pel·lícules, modere brossa, jocs varis i xarrades somnolentes, acabem de celebrar halloween a dos quarts de set del matí. El dolent d'açò és que la meua mare em va despertar a les 10 per a fer les maletes, en aqueix moment em va caure el món damunt.

Per fi estic en el meu poble

PORTAFOLI 21C (16-17): Per fi estic en el meu poble

He escollit aquesta entrada perquè ara són les festes del meu poble i no estic allí perquè tinc exàmens, en aquesta entrada es pot dir que vaig predir el futur, ja que he rigut molt veient als meus amics vestits de manxecs, com vaig dir en l'entrada. També és que tinc moltes ganes d'anar al meu poble a passar l'estiu.
Per fi estic en el meu poble. L'última vegada que vaig anar va ser fa dos mesos, i realment ja tenia ganes d'anar. Podia haver anat abans, però justament el cap de setmana que anàvem a anar havia d'estudiar perquè tenia molts exàmens la setmana següent. Però ara ja per fi he pogut anar i he estat amb els meus amics, els quals ja estan de vacances de pasqües i m'ho refreguen per la cara. El que va a passar és que ells van a acabar les vacances i van a haver de tornar a l'institut mentre jo estaré en la meua casa dormint tranquil·lament perquè les començaré després, qui riu l'últim riu millor.
El que té de bo haver anat és que m'he portat alguns petards que vaig comprar en les falles i hem estat durant tot el cap de setmana tirant-los per ací i, sincerament, semblàvem unes criatures amb un joguet nou que ningú més té. Es pot dir que traiem el nostre costat més infantil, i açò m'alegra, mai ve malament desconnectar una mica i tornar a la infància.
Imagen relacionada
A més, prompte seran les festes del meu poble. Per desgràcia per a mi no podré estar molt perquè cauen en dies lectius i jo tindré institut. El bé és que veuré als meus amics vestits de manxecs i amb vestits, perquè enguany els toca eixir de dames, una tradició del meu poble. L'important és que els vaig fet moltes fotos i em vaig a riure molt.

EL DIA DE LA MARE 


He escollit aquesta entrada perquè em va fer molta il·lusió escriure-la, ja que per a mi el dia de la mare és un dia molt important on el tema únic i principal és donar gràcies per tot el treball que fan les nostres mares per nosaltres tots els dies i a tota hora.
-Avui 7 de maig és el dia de la mare, una festivitat que se celebra en honor de les mares a tot el món, en diferents dates de l'any segons el país.

He volgut escriure sobre açò perquè per a mi és un dia molt important on li done les gràcies a la meua mare per haver-me aguantat i mantingut durant tots aquests anys, i seguir fent-ho malgrat el meu comportament, en conclusió, que li dec molt i encara que siga per avui vull retornar-li una mica del que ha fet per mi, i dic una mica perquè no podria retornar-li tot el que ha fet per mi, seria impossible, SÓN MASSA COSES.


Resultado de imagen de el dia de la madre

Avui la meua mare s'ha despertat amb mal de cap, que mala sort. Jo li he felicitat per ser el dia de la mare i li he dit que es quede dormint una estona més, que aquest és el seu dia, però no m'ha fet cas. Sempre es desperta la primera, fins i tot quan no li toca treballar, per a fer-nos el desdejuni i preparar-nos l'esmorzar. La veritat, és que em sent malament per açò perquè crec que ja som prou majors com per a fer aqueixes coses nosaltres sols. Avui vaig a intentar parlar amb els meus germans sobre açò para, encara que siga pocs dies, levantar-nos nosaltres i fer les nostres coses, a més de fer les tasques de casa que ella ens diga sense protestar. Encara que açò de moment són paraules buides vull que siga com un regal que dure molt temps. Parlant del regal, ahir comprem (a última hora, com sempre) el regal que més tard (quan la meua mare torne i els meus germans es desperten) li anem a donar. És un val, que hem comprat entre els meus cosins i nosaltres, per a dues persones, la meua mare i la meua tia, en un spa durant un dia. També li hem comprat una planta amb pètals de color lila, el seu color preferit, amb una nota escrita per nosaltres.

Per a acabar, moltes felicitats a totes les mares del món i una petició a totos els fills del món: feu cas a les vostres mares, que són molt sàvies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada