diumenge, 21 de maig de 2017

PORTAFOLI DE ÓSCAR GARCÍA

Hola amics/amigues d'internet!
Avui faig l'última entrada del curs i m'acomiade d'aquest bloc. Si heu llegit les meues entrades anteriors sabreu que m'han agradat totes i cadascuna de les relaxants nits escrivint sobre mi ací. No sé, d'alguna forma crec que es un bon exercici per a l'autoestima ja que parles de tu i els teus pensaments sense que ningú et diga res directament, saps? I no és que tinga baixa autoestima ja que està clar que soc el millor del mòn, sóc el més guapo i llest...(es veu a la llegua que és una broma), però potser em faça un bloc aquest estiu, per entretindre'm més que res.
Però bé, canviant de tema, m'ho he passat perfectament aquest curs: els companys són boníssims (exceptuant de quatre o cinc que donen la vara) i he connectat molt bé amb alguns d'ells, sobretot amb un en especial que s'ha tornat part de la meua vida i que mai vaig a oblidar...però açò per a un bloc més personal, no acadèmic.

Bé, per a aquesta entrada he de fer una recopilació de les tres entrades meus que més m'han agradat del curs, així que ací són:


1.Amb energia!
Bé, ja he tornat. Fa dues setmanes estava morint-me de peresa i ara em veus ací, assentat a la meva cadira amb rodes que m'ha acompanyat en mil i un jocs i treballs d'ordinador (exagerant, he de donar-li estil a la història, home).
 Em veus feliç i amb energia per certes coses; bé, enumerem:
-Les notes mitjanes del trimestre em van a eixir molt bé (segurament) exceptuant dibuix tècnic que no se'm dóna bé i filosofia que...és altra història.
-Divendres em vaig comprar un videojoc, l'últim de Pokémon que és una saga que m'encanta i seguisc des de xicotet.
-A soles queda un examen per acabar el trimestre i és de química, una assignatura que m'agrada i en la qual sóc bo.

També, d'altra banda, crec que he esbrinat què és el que vull estudiar en un futur: biotecnologia. Es tracta d'una matèria que té moltes rames. La que més em crida l'atenció és el tractament de malalties humanes tals com el càncer, sida, hepatitis... i la seua cura. A més, també s'intenta trobar noves maneres d'augmentar l'esperança de vida humana, el qual està molt bé al meu entendre. 

Ara estic pensant...tinc un dubte. Haurem de fer entrades també a les vacances de Nadal? Ja ho preguntaré. Cada vegada s'acosta més aqueixa data i tinc ganes. M'agrada molt el Nadal. Fred, (sí, m'agrada el fred) regals, el dinar en família, la il·luminació als carrers, la gent disfrutant...és perfecte no? Tant de bo tot el món poguera disfrutar les festes com ho faig jo.
Et preguntaràs, per què has tret el tema del Nadal si encara queda un mes? Bé, no se m'ocorria cap foto per a posar que apegara amb les altres dues estrofes i havia de posar alguna cosa que sí, no? 
Fins d'ací a dos setmanes!

He triat aquesta entrada perquè tracte temes molt positius i de cara al futur. A més a més, em fa nostalgia recordar-me de quan vaig comprar aquell joc de Pokémon que tant m'agrada.


Altra setmaneta més estem ací i ja és l'última entrada que escric a l'any 2016. En certa manera em fa pena que s'acabe aquest període, en queda encara mig mes, però s'acaba.
Ara, escrivint aquesta entrada em recorde dels millors moments que he viscut aquest any i, em fa gracia, no pensava que foren tants. És clar que sempre hi ha mals moments però s'acosta la Nadal i no anem a parlar d'açò, no? Ara que pense, no en recorde gens roín, cosa que m'agrada. Com diuen: "que isca el pitjor i entre el bo".

Recorde quan vaig complir els 16 anys envoltat pels que més vull. Aquesta edat per a mi és molt important. És com que ja no ets un xic a qui has de dir el que ha de fer (encara que els pares seguixen fent-ho perquè sempre et veuran com a un nen) sinó que ets un home que pensa per si sol totalment i tens clar on estàs i on vols arribar. 
Ens diuen adolescents però jo els veig més com homes i dones xicotets. Què ens cacteritza aleshores? Jo diria que la bogeria i les ganes de disfrutar, les quals mantenim des de xicotets.

També, altra cosa que recorde és quan ens vam anar de fi de curs de quart a Alemanya, la Selva Negra, una setmana. Açò em marcarà per sempre. Feia molt de temps que no m'ho passava tan bé. Ens vam allotjar en un alberg on el menjar no era de molta qualitat (o millor dit, les cuineres) però va valdre la pena. Em sentia lliure allí, el paisatge era el més bonic que havia vist i t'ho puc resumir en dos paraules: tot verd. Tot era vegetació i camp, l'aire estava més carregat d'oxigen i costava un poc respirar al principi ja que estem acostumats a la brutícia atmosfèrica de València. També, tots els dies anavem a un lloc diferent: a un poble/ciutat, a passejar pel mont verd i, fins i tot vam anar al tobogan més llarg del món, on pujaves en telefèric i baixaves en una espècie de cotxe de dues places. Però el millor dia sens dubte fou l'últim. Vam anar a Europark, el millor parc d'atraccions al què havia anat mai (tampoc és que haja anat a molts però ací està).

Resumint, m'ho he passat fenomenal aquest any i espere que el 2017 em tinga preparat alguna cosa més, mai en tenim suficient però aquesta és una bona ambició. 
Bon Nadal i pròsper any nou!

He triat aquesta entrada perquè recorde coses del curs passat i aquesta si que em fa nostalgia de veritat. Vore tot el temps que ha avançat, el bé que ho hem passat i el que hem madurat...no creieu que és bonic tindre aquests records?


Hola. Bé, altra entrada més i sent sincer, no sé de què parlar. Aquestes últimes dos setmanes se m'han passat volant i no ha ocorregut res interessant. Vegem...

Dimecres passat vaig fer un examen de dibuix tècnic que va eixir prou bé i açò que la meva companya Nora i jo estàvem nerviossísims, ella més que jo a causa de nostre caràcter, si quasi es puja per les parets a la mitja hora i tot. Diguem que no estem fets per a dibuixar. No sabem ni per què hi estem a aquesta optativa, la qual pot suposar-nos un problema per al curs i si penses que exagere mira nostres notes de l'avaluació anterior, quasi suspenem...Però bé, ara que sabem més o menys el que volem fer en un futur, no tornarem a tocar dibuix després d'aquest curs (i done gràcies).
El que sí tocarem serà història, cosa que no em fa gens de gràcia. La història i jo som incompatibles, contradictoris. Cosa que em recorda a l'examen que tinc demà de filosofia i sí, estic més nerviós que quan el de dibuix tenint en compte que l'avaluació passada eixí desastrosa...Però sent positius, aquest em pareix més fàcil i com que és més pràctica que teoria, jo crec que m'afavoreix.

La pràctica sempre se m'ha donar millor que la teoria...o això creia. Per què dic açò? Bé. Divendres passat vaig fer a educació física l'examen pràctic de voleibol. Aquell  que fou un desastre. Jo no entenc com el professor vol que fem un examen tan difícil d'un esport que no hem tocat en nostra vida. És clar que ens ha deixat dues setmanes per practicar per nostre compte però no és suficient, almenys per a mi no. Diguem que hi ha dues tipus de persones, les hàbils que són bones als esports i en quant toquen una pilota ja son professionals de futbol, bàsquet, tennisrugbi i waterpolo. I després estem les no hàbils com jo i no significa que no estem fets per a l'esport sinó que necessitem molta més pràctica per dominar-los i açò pareix que el professor d'educació física no ho veu.

La veritat és que m'agradaria ser més hàbil i menys desmanotat però no es pot tindre tot i diuen que on hi ha un defecte hi ha una virtut, cosa que a dia de hui sé que és veritat.
El meu pare està preparant ara mateix una paella com les que ell sap fer (feu-me cas, boníssimes) i tinc fam així que...ens veiem!









Per últim, he triat aquesta entrada simplement perquè em fa gràcia el que dic sobre els esports i perque estava boníssima la paella del meu pare. Ara si que m'acomiade amics/amigues, sigueu positius i ens veiem en altre bloc. Adéu, sigau feliços!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada