diumenge, 21 de maig de 2017

PORTAFOLI DE LAURA MORGADO

Bo, esta és l'última entrada que faig, que rar se'm va a fer el no escriure el blog cada un cert temps, inclús trobaré a faltar vos missatges en el grup de: "Xics, toca blog, acordaos" No és una despedida sinó un fins després, algun dia, en un futur m'encantaria entrar, veure les meues entrades i pensar en un passat en què anava a l'institut i pensava que llavors ho passava malament, veure tot el que pensava al llarg de les setmanes i la meua evolució durant tot el curs.

He de dir que esta setmana ha sigut molt difícil este divendres em van operar de la genoll... PER FI! Em vaig assabentar el dimarts i la veritat és que estava molt, però que molt nerviosa, va arribar el día... Em vaig plantejar tantes coses, tots els meus estudis i tot... A més de la por que tenia, però no va ser res, anestèsia general i llest. El bonic va ser que a l'eixir de la sala de despertar estaven les meues amigues esperant-me, van vindre a vore'm a l'hospital companys de classe! Em va alegrar prou, la vesprada se'm va fer molt amena i divertida, inclús em vaig emportar alguna sorpreseta que altra... Just en eixos moments t'adones de qui sí i qui no...


Ara, posaré tres de les meues entrades favorites:

La primera: Primera reflexión

Aquesta va ser una de les meues primeres reflexions profundes de tot el curs. On em vaig posar a pensar el perquè de la meua volta a batxiller i si de veritat volia tornar i de tot el que volia ser, cosa que ja ho tinc tot prou clar.

La segona: La dona a les falles

Sincerament, aquesta entrada és una de les meues favorites, parlar sobre la dona en les falles em va agradar prou, no és molt difícil anar pels carrers de València en falles i trobar-te monuments amb símbols denigrant cap a les dones o ninots un poc exagerats per a cridar l'atenció i, que no sabeu que? dones quasi tots. Va ser una llibertat d'expressió molt gran el poder parlar d'aquest tema

Tercera i última entrada: Frustracions

Aquesta va ser la meua última entrada, l'entrada en què estava atacada dels nervis i la desesperació perquè no em cridaven per a operar-me i pels exàmens, en eixa entrada es pot veure perfectament com sóc realment. També la meua emoció pels meus díhuit, que ja els tinc per cert i els meus gustos sobre Andalusia que si la gent s'ha llegit les meues entrades sabrà perfectament que m'encanta allò i tire moltíssim de menys a les meues amigues d'allí, també es pot veure la meua passió sobre el mar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada