diumenge, 21 de maig de 2017

PORTAFOLI DE LAURA HERNANDO

         Aquesta és la meua última entrada al bloc, de veritat? Pareix mentida no? Ara pense en quan vaig començar el bloc, fins i tot l'institut, molt nerviosa. No sabia què fer, cóm escriure al bloc o sobre què escriure. Ara aquesta situació em fa una mica de gràcia perquè de veritat pense que el bloc ha sigut una iniciativa prou productiva. Crec que m'ha servit per a millorar la meua redacció notablement i també per a aprendre a desfogar-me i expressar-me millor. Potser també haja influït en la meua ortografia, ja que cada vegada faig menys faltes als blocs. Hi ha algunes, que les veus corregides i penses «de veritat he sigut tan llesta?», però hi ha d'altres que et fan aprendre a no repetir sempre els mateixos errors, com és el meu cas personal amb les perífrasis.
         L'última entrada al bloc, i a pocs dies de l'últim dia de classe. Aquest curs, que se m'ha passat més ràpid que un estiu, però en el que també hem sofrit tots molt. Ara ens queden els últims dies, i els més durs. Toca continuar intentant pujar les notes, allò que pareix impossible. És veritat que hi ha assignatures que tot el teu esforç desapareix amb un mal examen, com és el cas de matemàtiques; però hi ha d'altres en les que sí que he aconseguit apujar la mitjana com és el cas, de valencià.
      Sense allargar-me més diré les meues millors entrades ja per a que aquesta entrada, a més de ser l'última no siga interminable.

1. La primera seria la primera que vaig escriure, mai millor dit. Es veu clarament que abans no escrivia de la mateixa manera que ara, era com que em donava por crec. Em fa gracia quan dic «Espere acostumar-me prompte i millorar amb el temps.» Espere no equivocar-me al dir, que així ha sigut.
http://portafoli21c16-17.blogspot.com.es/2016/10/primeres-setmanes-de-curs.html


dissabte, 8 d’octubre de 2016

Primeres setmanes de curs!!

Sincerament, aquest any és la primera vegada que he d'escriure un blog en la meua vida, supose que com la majoria de nosaltres. Per la meua banda, he d'escriure un per a l'assignatura de literatura universal i un altre per aquesta, valencià. M'està costant una mica decidir què escriure i com fer-ho, però quan porte unes quantes entrades tot será més fácil, com diuen els meus professors. Com els dos blogs que he d'escriure són en valencià supose que un m'ajudarà a redactar millor l'altre i al contrari. Espere acostumar-me prompte i millorar amb el temps.

   Jo en aquesta primera entrada del curs, volia parlar de les meues experiències i pensaments davant el curs i l'assignatura. Les primeres setmanes d'un curs que, quan comences, et dónes compte és molt més dur del que esperaves. Les primeres setmanes d'adaptació, de conèixer el centre, els companyers, nous amics i professors. Començar de nou amb la rutina: les matinades, els deures, els exàmens, i un llarg etcétera. També és la primera vegada que estudie aquesta assignatura sense llibre de text i, per a què vaig a mentir-vos? Al principi em donava una mica de por no tindre eixe suport a l'hora d'estudiar cap a l'exam.    

Ara, per exemple, estem donant i llegint a classe uns poemes que em resulten prou difícils. El que més em va cridar l'atenció fou el Poema LXVIII, d'Ausiàs March. Principalment perquè quan el vaig llegir a ma casa abans, no el vaig entendre, i a classe li vam donar un significat molt bonic que poc s'assemblava amb el que jo li doní. Va resultar ser un poema d'amor com quasi tots els d'aquest autor i la veritat és que em va agradar prou.


2. Després m'agradaria destacar, «Setmana d'exàmens i pluja!» a finals de novembre. Es veu clarament la meua reacció al trobar-me amb la setmana d'exàmens de final de avaluació per primera vegada a batxillerat.
http://portafoli21c16-17.blogspot.com.es/2016/11/setmana-dexamens-i-pluja.html


dilluns, 28 de novembre de 2016


Setmana d'exàmens i pluja!

      Aquesta setmana termina la primera avaluació i amb ella, els exàmens. Sí sí, encara que parega mentida ja quasi hem acabat! Quan vam començar amb 'la recta final' dels exàmens pensava que mai els terminaria. És veritat, encara hem de fer un global de química, però si comparem crec que ix guanyant la resta. Aquest cap de setmana va ser un poc estrany perquè el divendres ja tenia la sensació d'haver acabat tots els exàmens i haver-me llevat un gran pes de damunt, però al mateix temps havia d'estudiar per química, que no és una assignatura prou fàcil que diguem. Per ser sincers, el fet que haja sigut un cap de setmana molt plujós ha ajudat perquè ningú volia eixir de casa i hem aprofitat el temps per estudiar.

     Demà seré lliure! Encara no m'ho puc creure! Tindre uns dies per fer totes eixes coses que he deixat a banda aquests dies per estudiar. Per no parlar de dormir. Ja s'ha acabat això de gitar-se molt tard estudiant, i despertar-se més prompte encara per continuar estudiant. Esta setmana trenquem amb el que ja s'havia convertit en rutina. I gràcies a Déu, qui sap quants dies més aguantaria sense quasi dormir? Tinc l'esperança que aquest esforç es puga veure reflectit en les meues notes i de no ésser així, jo he fet tot el que he pogut.
Resultado de imagen de window rain tumblr


     Encara que continue plovent eixos dies, res farà que no siga la persona més feliç del món, no a soles perquè els dies de pluja són els que més m'agraden de tot l'any sinó també perquè hem terminat definitivament els exàmens de la primera avaluació! Ara estem tots amb la mirada en Nadal més que en l'avaluació. Passe el que passe, siga com siga, ja no podem fer res per canviar-ho. Ara a descansar i carregar les piles amb vistes a la segona.



3. Per últim, m'agrada molt aquella en la que parle de la nostra visita a la universitat perquè em va servir per adonar-me de què és el que en realitat vull fer: medicina. Va ser una excursió inoblidable que em va obrir sense dubte els ulls.
http://portafoli21c16-17.blogspot.com.es/2017/02/pensant-ja-en-la-universitat.html


diumenge, 26 de febrer de 2017


Pensant ja en la universitat



     La setmana passada vam anar d'excursió a la universitat. I és que ja és hora de pensar en què treballar, què estudiar i què fer amb les nostres vides. Jo personalment tinc la sort de saber més o menys el que vull estudiar. Hi ha gent que a estes altures encara no sap si dedicar-se a una branca o a l'altra. Jo sempre he sabut que volia estudiar alguna carrera dedicada a la sanitat, encara que no sabia quina de totes elles. L'excursió de l'altre dia em va servir per a decidir-me. Em vaig adonar que el que en realitat vull fer és medicina. Em va servir per a convèncer-me que no em desagrada en absolut l'anatomia humana. Al principi, tenia por de la sala de dissecció i és veritat, que al principi impressiona, però res important si és el que de veritat vols fer.


     Com he dit abans, saber que vull ser metgessa és un avantatge i un inconvenient alhora ja que les notes de tall cada any que passa són més altes. No us enganyeu, sé perfectament que amb les notes que tinc fins ara no entraré ni en els meus millors somnis, però tinc l'esperança de pujar encara que siga unes dècimes, la meua nota mitjana del curs. Per açò estic esforçant-me tot el que puc i estudiant més que l'altra avaluació encara que en algunes assignatures no es veja reflectit als exàmens; com és el cas de matemàtiques o literatura universal.
  
  Aquesta avaluació ha passat volant! Va ser molt curta i entre nadal i falles, ja ha terminat! A soles ens queda aquesta setmana com a recta final de tots els exàmens i entrega de treballs tant obligatoris com voluntaris de totes les assignatures. I per fi, d'ací a uns dies arribaran les nostres estimades Falles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada