diumenge, 21 de maig de 2017

PORTAFOLI DE CARLA MOMPÓ

El curs s’acaba. És un fet, i tots ho celebrem. Ha estat molt dur i estem cansats. A més, arriba el bon temps i estar a l’institut es fa molt pesat, perquè fa calor i ens costa més concentrar-nos. A més s’amuntonen els exàmens i no tenim temps d’alenar.
Aquest curs han passat moltes coses. He conegut a molta gent nova i he aprés prou. Crec que hem tingut prou bona sort amb el professorat, i ens han preparat bé per l’any que ve. Fins ací les bones notícies. Ara cal pensar en el futur. L’angoixa de les notes finals, o pensar en l’any vinent. Tots em diuen que segon és molt més estressant, i que et passes l’any pensant en la PAU. Sincerament, em fa prou por. Crec que intentaré passar un bon estiu sense pensar molt en tot açò, encara que el tema es comú amb les meues amistats, i sempre acabem parlant del mateix.
Sembla mentida però aquesta és la última entrada. Quan començàrem semblava una tasca complicada, però no ho ha estat. Era una mena de rutina. Cada dos diumenges, reflexionar al voltant del curs i les notícies. I m’ha agradat, no se’m feia dur. Per açò se’m fa complicat triar tres entrades. Bé ha estat un plaer compartir els pensaments amb tots els companys!

Aquestes són les tres que més m’han agradat:

PRIMERA

Era una nova experiència. Escriure una mena de bitàcola i compartir-la amb els companyes i companyes. Feia una mica de por o vergonya, però calia fer-ho. Per altra banda es tractava de un curs nou, molt diferent. Els professors, els amics, els familiars... tots em dient que anara amb compte. Que açò no era ESO, i havia de treballar de valent si volia treure unes notes en condicions. Mirar enrere em dóna una mica de nostàlgia. I només han passat nou mesos. I recorde l’estiu passat i espere que aquest siga igual de bo!

Tornem a la rutina
Després d'un estiu molt intens al meu poble, toca tornar a la rutina. 
Tornem amb molta pena i angoixa, pena perquè tiraré a faltar alguns amics i amigues que en el nou curs no estaran amb mi a classe, i angoixa perquè en dos anys ens juguem molt. 

Quan ens van dir que havíem d'escriure un blog per a l'assignatura de valencià em vaig espantar un poc, no estic acostumada a escriure els meus sentiments i que la gent puga llegir-los. Supose que poc a poc m'aniré acostumant i cada vegada eixiran millor.

Ja estem a batxiller; hi ha gent que diu que tampoc és per a tant, que s'exagera molt, però la majoria de persones diuen que són dos anys molt durs dels quals dependrà el teu futur acadèmic. Cada vegada ens posen més difícil estudiar el que ens agrada, a més de ser molt car. Només ens faltava la incògnita de la revàlida, si hi haurà una altra prova per entrar a fer un grau... Quin estrés! I acabem de començar!  En fi, s'haurà de treballar molt dur per aconseguir els nostres objectius i de pas tornar a gaudir d'un altre bon estiu.

El curs ha començat amb moltes novetats. Hi ha molta gent que no coneixia a la meua classe encara que sempre està bé conéixer noves persones i fer noves amistats. De moment les impressions són molt bones; encara i així haurem de posar-nos les piles per tal d'evitar sorpreses...

En fi... esperem que tot isca bé, i que, després de tot, passem un bon any junts, i que l'experiència d'escriure un blog ens anime a reflexionar al voltant de les nostres inquietuds.

SEGONA

Aquesta entrada la trie no només perquè fou na època de festa sinó per la visita a la Universitat. Ens fa prou il·lusió. Gent nova, llocs nous. Estudiant allò que t’agrada realment, amb vistes a trobar treball fent el que has triat. Si no fóra perquè és tot tan difícil... Primer haurem d’aprovar segon; després fer la PAU; finalment arribar a la nota de tall. Uf! Però bé, ens agradà la visita i les Falles eren tan a prop, que la recorde amb gust.

Arriben les Falles!

Ací estem altre diumenge, encara que aquest és un diumenge una mica diferent, avui ha sigut la ‘crida’. M’agradaria haver-hi anat, però he hagut de quedar-me a casa estudiant. Estic un poc cremada, perquè havia donat cinquanta euros per a fer-me una disfressa amb les meues amigues del poble i no he pogut anar. Adéu a la festa i als diners. Era previsible, però no ho volia veure.

Estem fins als ulls d’exàmens. Van eixint uns millor que altres, com sempre. Encara ens queden uns quants per a aquesta setmana, però l’avaluació ja és imminent. Quines ganes tinc que vinguen les Falles! Uns dies de descans i de diversió. Queden menys de 70 dies lectius, però com de durs se’ns van a fer!

De la vida escolar vull parlar de la visita a la Universitat. Vam anar a la Facultat de Medicina i Odontologia. Impressionant el lloc, la nota que demanen (12'8 per a Medicina) i el que ens digueren que cal estudiar! Tot. Ens van ensenyar uns cadàvers, òrgans interns -com un fetge cirròtic-, fetus en formol... Molt interessant, encara que hi hagué dues persones que es desmaiaren per l'olor.

Vinga, en dues setmanes tornem a parlar. Ja sabrem les notes i estarem preparats i preparades per... FESTA!

TERCERA

Per últim, la que més m’agrada. La vaig escriure en un no res, perquè tenia moltes coses que contar. M’agrada molt Nadal, estar amb la meua família, tots junts en harmonia, quan ve el meu aniversari, i isc amb els meus amics, encara que fa prou fred a Utiel. A més enguany vaig anar a Madrid amb els meus pares i el meu germà, i ens ho passàrem molt bé veient llocs que sempre havia vist a la televisió. Encara que no ens havia tocat la loteria!

Tornem

Ja estem ací de nou. Sembla que fou la setmana passada. És ben cert el que diuen: el temps du ales quan t’ho passes bé. La veritat és que he descansat. He estat al poble, i malgrat que ha fet un bon fred, sis graus sota zero alguna matinada, he eixit uns quants dies i he gaudit de les meues amistats. I també de la família, és clar. Com sempre ens hem reunit per la vespra de Nadal, Nadal, cap d’any, Reis, el meu aniversari... Quina manera de menjar en excés. Amb tot, he de dir que m’encanta veure’ns a tots junts, rient i xerrant, i jugant al bingo... Són unes festes molt boniques. Enguany estava fins el meu cosí que viu a Londres i la seua família.
Bé, parlant de tot. Crec que fer anys la vespra de Reis no és més que un entrebanc a l’hora dels regals! Encara i tot no s’han portat mal, i crec que encara podré comprar-me alguna coseta en rebaixes. Mira que no ens gastem diners en aquestes festes!

Per últim, també vull contar l’escapada que hem fet a Madrid. Com que era una ciutat que ni jo ni el meu germà coneixíem, i com que cap dels quatre havíem pujat a l’AVE, vam decidir passar tres dies i veure la ciutat. Ha estat molt bona experiència. Des de l’estació d’Utiel-Requena fins Atotxa només un hora i mitja! La ciutat estava plena de turistes, els carrers principal de gom a gom. Vam entrar al Palau Reial –no és la meua visita favorita- de bades. I l’últim dia vam anar al Museu del Prado. Impressionant, perquè he pogut veure obres molt famoses que només havia vist als llibres.

Per cert, quan vam anar al barri de Salamanca a fer una volta i veure el barri ric, vam veure un personatge molt conegut i que tots duguem al record. L'ex-ministre d’educació Wert amb la seua parella! Ens donaren ganes de donar records! 

Bo, açò és tot per ara. A veure si tenim un bon any ja que no ens ha tocat la loteria.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada