diumenge, 21 de maig de 2017

PORTAFOLI DE ALBERTO FERNÀNDEZ

   I encara que sembla que ahir vaig fer la primera entrada al bloc, ja han passat set mesos i un curs sencer. Ara és el moment de fer una valoració, de mirar arrere i reflexionar. Aquest curs ha sigut moltes coses, però no ha sigut un camí de roses. Vaig començar el curs amb moltes confiances i Batxillerat em va donar una dosi de realitat: les meues notes van caure a la vegada que el meu estrès pujava. Quan el segon trimestre va començar, em vaig proposar recuperar les notes que treia en l'ESO, i el resultat fou prou bo. Ara, en el tercer trimestre, les meues notes són bones, i he après que no he d'obsessionar-me amb aquests temes. Si parlem de continguts, aquest curs m'ha agradat molt, ja que he donat les assignatures que jo volia i les unitats em semblaven entretingudes. El que menys m'ha agradat de 1r de Batxillerat, obviament, és la dificultat i la pressió a què som posats els estudiants: molts treballs per a fer, molts llibres per a llegir i moltíssims exàmens per a estudiar. De vegades és difícil continuar, i solament vols tirar la tovallola. No sé si aquest curs he après molt o no, però sí estic segur d'una cosa: he conegut persones meravelloses i he crescut com a persona, ara sóc molt més conscient d'alguns temes dels que abans no tenia idea. Encara recorde els meus pensaments quan vaig assabentar-me que hauria d'escriure al bloc cada dos setmanes: pensava que tothom s'anava a riure del meu contingut i que no sabria mai què escriure, però ha resultat que escriure ací és una de les meues activitats escolars favorites, ja que per a mi, és com un diari, on cal escriure les teues inquietuds i les teues coses més quotidianes; la veritat és que m'ha encantat contar-vos la meua vida. Ara he de seleccionar les meues entrades favorites i dir per què ho són, de manera que solament puc dir: fins sempre bloc!


LES MEUS TRES ENTRADES FAVORITES:



   Aquesta entrada és de les meues favorites per una senzilla raó, i és que va ser la primera vegada que vaig utilitzar el bloc per a fer una crítica a les coses que no m'agradaven, en aquest cas, vaig parlar sobre l'assignatura d'Educació Física i la raó per la qual no era una matèria optativa. Finalment, vaig aprovar l'assignatura, i aquesta avaluació estic traient millors notes.

DIUMENGE, 26 DE FEBRER DE 2017


TOT ESFORÇ TÉ LA SEUA RECOMPENSA?

   Una setmana més. Això és el que ens queda de trimestre. Pot semblar que està tot fet, però la veritat és que aquests set dies són els més decisius de tot el segon trimestre. Estan ple d'exàmens i no tenim ni un respir. La veritat és que jo em sent motivat per a afrontar aquesta setmana, pense que res podrà amb mi, però ja parlarem en 15 dies...

   No puc dir que aquest trimestre he tret les millors notes de la meua vida perquè és mentida, però m'he esforçat i els resultats han sigut bons. En matemàtiques tinc un 7 (pel moment) i en el primer trimestre vaig traure en 3, això és un boníssim canvi. En general, he millorat en quasi totes les assignatures, i en unes altres tinc la mateixa nota que en l'anterior avaluació... Encara que no puc evitar pensar en una matèria que tinc probabilitats de suspendre i per la qual estic molt enfadat... Educació Física. 

   De veritat que ho intente, però no puc entendre per què una assignatura com aquesta no és optativa en un curs com 1r de Batxillerat. No m'agrada gens esforçar-me tots els dies per a traure excel·lents en matèries com Biologia o Física i Química, que estan enfocades al grau que vull estudiar a la universitat, i que per no estar en la millor condició física i tindre un 5 en aquesta assignatura, la meua nota mitjana de Batxillerat baixe, i crec que molta gent pense com jo. Si aprove aquesta assignatura tots els trimestres és per la nota del control escrit, però aquest últim examen el vaig tindre el mateix dia que el de sintaxis de castellà, i jo tenia ben clar qual era la meua prioritat i qual era més difícil (el de Castellà, clarament). Vaig traure un 1'05 sobre 3 punts encara que vaig estudiar, i no puc fer la recuperació perquè aquesta és pels que tenen un punt o menys en l' examen. Pareix una broma mala, però no ho és. Per cinc centèsimes no puc fer la recuperació i és molt probable que, aquesta avaluació, no arribe al cinc, encara que tinc una xicoteta oportunitat per la nota d'actitud, encara que no sé quanta tindré...
Si no fas 45 d'aquestos en un minut, suspès!
   Ja he dit tot el que havia de dir hui, dins de quinze dies vos contaré com ha acabat la meua nota d'educació física i el meu trimestre en general. Crec que és la primera vegada que utilitze el bloc per queixar-me de les coses que no em pareixen bé i no per a contar la meua vida, i la veritat és que desfoga molt i senta prou bé. Fins prompte!




   Una de les coses que més m'agrada de la meua progressió en el bloc és com ha millorat la meua capacitat de encontrar temes dels que parlar i d'enrotllar-me, i això és visible si compareu aquesta entrada, que vaig escriure fa dos setmanes, amb la primera. A més, podeu comprovar que ja no faig la mateixa quantitat de faltes que feia abans.

DIUMENGE, 7 DE MAIG DE 2017                                                                                              


QUANT DE TEMPS!

   Fa quasi un mes que no escric al bloc, ja que hem estat de vacances i Ferran ens ha perdonat unes quantes entrades. Després de tant de temps, hauria de tindre moltes coses que contar-vos, però la veritat és que les meues vacances no han sigut interessants, exactament...

   Hui he passat hores i hores pensant què podria escriure ací, perque el meu pla era contar-vos les meues vacances, però  no volia fer una entrada avorrida, i com que no he viatjat ni he fet res especial, he decidit que aquest no serà el tema del que parlaré hui.

   Fa uns dies, quan les vacances de Pasqua van terminar, vaig pensar que quedaven pocs dies de curs, solament un mes, i que després arribaria l'estiu i podríem disfrutar de totes les coses que no hem pogut fer aquest curs per falta de temps. Han passat dos setmanes d'aquest pensament meu, dos setmanes que s'han fet llargues i, de vegades, una miqueta angoixants. En el tercer trimestre he tret notes molt bones i algunes no tant, però aquests dies m'he estat dient a mi mateix que no estic traient els bons resultats que hauria de traure, i hui m'he adonat  que solament m'estic fixant i preocupant per les coses males, i no estic pensant en les bones notes que he tret en assignatures com Física o Castellà. 

Resultado de imagen de ser muy duro con uno mismo   En realitat, crec que sóc molt dur amb els meus resultats acadèmics, ja que si no tinc excel·lents en totes les assignatures -cosa impossible per a mi- pense que sóc un fracàs i que he d'aplicar-me, i això fa que no disfrute del dia a dia. La pressió que em pose a mi mateix seria lògica si el meu objectiu fora entrar a una carrera amb un dotze de nota de tall, però no és el cas, ja que vull estudiar Psicologia, i la nota necessària és un huit i mig. A més, pense que també sóc dur amb tots els aspectes de la meua vida, que sóc molt maniàtic i que vull una vida perfecta en tots els aspectes, i això no pot ser, obviament.


   És clar que no cal conformar-se amb el que ens donen i sempre hem d'anar a per totes, però de vegades fa falta reflexionar una miqueta i prendre temps per a relaxar-se.




   Recorde que vaig escriure aquesta entrada amb molta alegria, ja que havia conseguit les entrades per al concert de Lady Gaga, encara que el dimecres pensava que havia perdut la meua oportunitat. A més, aquella setmana va ser molt tranquila, ja que els meus companys estaven de viatge en la neu, i no varem fer pràcticament res a classe. Potser aquesta entrada m'agrade tant perque em recorda a moments feliços.

DIUMENGE, 12 DE FEBRER DE 2017


UNA SETMANA MOLT ESTRANYA

   Aquesta setmana ha tingut moments molt bons i divertits i també moments desesperants que em van posar molt nerviós. Ha sigut una setmana molt rara ja que molts companys estaven en la neu de viatge i a classe havien molt poques persones. 

Després de deu anys, aniré a veure-la en directe!
  El dilluns vam tindre un examen de matemàtiques del qual encara no tinc la nota, però pense que puc arribar a l' aprovat (ja sabeu que no sóc precisament el millor en aquesta assignatura). El mateix dia, després de la magnífica actuació a la final de la Superbowl -en la qual es va llançar des del sostre de l' estadi-, es va confirmar que Lady Gaga vindria en setembre a Barcelona de concert, i després de lluitar molt per aconseguir-les, ja tinc les meues entrades (puc morir esperant al dia del concert, encara falten set mesos...).

   El dimarts vaig anar amb els meus companys a la UIniversitat Politècnica, i ens vam quedar fascinats, ja que el campus pareix una ciutat dins de València: tenen autoescola, perruqueria, tendes de roba, restaurants... Una de las carreres que més em van agradar va ser Enginyeria Biomèdica, però fa falta un dotze i mig per a entrar, de manera que ja em puc donar per vençut 😂
És un laberint...

  El dimecres es van posar a prevenda algunes de les entrades del concert i jo em vaig quedar sense la meua per un problema que vaig tindre amb la targeta. Aquest dia va ser el pitjor de la setmana perquè pensava que em quedaria sense veure a la meua ídol, però el divendres es van posar més entrades a la venda i finalment vaig aconseguir la meua! El divendres també van arribar els nostres companys de la neu i tot va tornar a la normalitat.

   Aquesta setmana de relax ens ha vingut molt bé a tots, tant als que van estar disfrutant de la neu com als que ens vam quedar ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada