diumenge, 7 de maig de 2017

FRUSTRACIONS!

Es pot anar de mal a pitjor? Per desgràcia , i m'ha tocat, que bé! 

Porte des del dijous en una cadira de rodes, el genoll va a pitjor i NO PUC MÉS! o m'operen ja o jo ja no se que fer. Estic desesperada, cansada i sobretot frustrada, no m'agrada dependre de la gent per a desplaçar-me i molt menys no poder caminar, PER DÉU! i jo que no puc estar-me quieta... doncs ale, ara prostrada en una cadira fins a l'operació... L'operació... a saber quan és això. Segons el que m'han dit els de l'hospital és que a finals de maig, principis de juny m'operaran, però ja es sap que esperant pots fer-te vell, així que ja vorem... i si és així adéu als exàmens finals o els exàmens de recuperació, adéu a gaudir de mon aniversari i de l'estiu... Les ganes que tinc de fer esport, ballar, CAMINAR! són impensables. Tant de bo acabe açò prompte... vull anar-me'n a Mallorca sense cap problema.


D'ací a deu dies és el meu aniversari, sincerament, estic prou nerviosa encara que en part no sé per què, si total, la il·lusió de celebrar-ho es va perdent amb els anys o almenys això em passa a mi, regals, no crec la veritat, la situació està un poc complicada últimament i celebrar-ho amb les meues amigues... encara més complicat, estaran d'exàmens finals de segon de batxillerat, llavors res, ni tan sols podré veure les meues amigues del poble i celebrar-ho amb elles... Puf... quin començament dels díhuit m'espera. Major d'edat ja... i fa res estava entrant a primer de l'ESO, era una mocosa baixeta, ara bo, no sóc tan mocosa però seguisc amb la mateixa altura jaja.

També he de dir que esta setmana ha sigut la fira andalusa ací a València, estic prou trista la veritat... només vaig poder anar ahir, m'haguera agradat anar més vegades, però clar, amb la cadira de rodes, jo sola com que no, impossible. Em vaig comprar una flor blanca per al pèl, me la vaig col·locar i a disfrutar com a bona sevillana que sóc, em vaig sentir com si estiguera en la fira d'allí, com si estiguera a casa. Molt ambient, molta música, eixa gent de les casetes parlant que es notava que eren d'allí per l'accent, les dones ballant sevillanes amb els seus trages de gitana i sobre tot... EL REBUJITO! No estava jo esperant eixe moment des de fa temps ni res... Està taaaan bo que beuria i beuria sense parar però clar, no es pot, sempre amb control que sinó passa el que passa i t'agafes una que no saps ni on estàs.Si estiguera més dies aniria segur, però acaba hui i damunt demà un examen, complicat l'assumpte. I jo que me n'anava a anar a Sevilla a disfrutar de la fira allí... Però bo, una altra vegada serà.


Per cert! M'ho vaig passar genial en la visita a l'Oceonogràfic, cada vegada m'agrada més anar. Em vaig emocionar prou, una de les belugues es va acostar a on estàvem nosaltres i se'ns va quedar mirant, era tan bonica. Una de les coses que més em va agradar va ser la secció de meduses, havien un muntó! De totes les grandàries, de diferents colors, de mil formes, em van parèixer boniques. Repetiré prompte.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada