diumenge, 7 de maig de 2017

DIARI D'UN COIX

Després d'una temporada a la qual l'exercici més intens que feia era caminar el quilòmetre que separa ma casa i l'institut, van arribar les vacances de Pàsqües i per fi vaig tornar a moure'm: córrer, bicicleta, futbol -per culpa d'aquest últim, l'entrada es titula així-...

Havia aconseguit una bona rutina d'activitat física però arriba la vesprada del dissabte 22 d'abril: una caiguda desafortunada -també una mica absurda- jugant a futbol fa que el meu turmell dret es doblegue d'una mala manera i que em quede assegut al sòl amb prou de dolor. Des del primer moment vaig saber que m'havia fotut.

Vaig tindre la sort    que, al menys, vaig poder caminar fins a ma casa, on em vaig adonar del que ocorria: tenia el turmell com una pilota de platja. Immediatament cap a l'Hospital. No havia perdut la capacitat de caminar, però això feia un mal de tres parells de nassos.

Després d'una molt bona atenció i d'unes proves, resultà que tenia un esquinç de turmell de segon grau. Em ficaren un Tensoplast i em digueren que havia de reposar durant quatre o cinc dies amb antiinflamatoris.

Vaig passar-me dia i nit gitat. Pràcticament no hi podia caminar.He de dir que no m'agradà molt, sóc una persona molt inquieta i el fet de no poder moure'm era quasi com la fi del món -ja ho sé, sóc un exaggerat-.

Dijous 27. Han passat cinc dies de la caiguda i vaig al traumatòleg per a veure com ha evolucionat el peu. Encara està prou unflat i adolorit, però havia millorat: ja podia deambular amb dues crosses i sentir l'aire del carrer.

Al dia següent hi vaig tornar a classe. Tenia exàmens i treballs pendents i havia d'enganxar-me al ritme de les assignatures. Eixe primer dia fou una autèntica pallissa, vaig acabar amb els braços rebentats i amb un cansanci general que no podia més -normal, després de cinc dies parat, sol pasar-.

Al llarg de la setmana, la inflamació i el dolor del peu es van anar reduïnt, i amb això, el dimarts a la nit, vaig conseguir donar uns passos sense les crosses. Un gran avanç, i millorant. El dijous vaig tornar al traumatòleg i em va llevar l'embenat -aaaaai, quina sensació més agradable-. Encara que estava una mica unflat, el panorama ja era molt millor i l'hematoma estava començant a reabsorbir-se. Vaig eixir de la consulta caminant amb l'ajuda de sols una crossa -per a que el turmell no es sobrecarregue- i sense dolor.

Cada dia va a millor i, encara que tinc unes ganes incontenibles de sortir corrents, he d'anar poc a poc per a no tornar al principi.

En conclusió, es pot dir que han sigut uns dies "COJONUDOS".

Resultado de imagen de cojo muletas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada