diumenge, 9 d’abril de 2017

Per fi estic en el meu poble

Per fi estic en el meu poble. L'última vegada que vaig anar va ser fa dos mesos, i realment ja tenia ganes d'anar. Podia haver anat abans, però justament el cap de setmana que anàvem a anar havia d'estudiar perquè tenia molts exàmens la setmana següent. Però ara ja per fi he pogut anar i he estat amb els meus amics, els quals ja estan de vacances de pasqües i m'ho refreguen per la cara. El que va a passar és que ells van a acabar les vacances i van a haver de tornar a l'institut mentre jo estaré en la meua casa dormint tranquil·lament perquè les començaré després, qui riu l'últim riu millor.
El que té de bo haver anat és que m'he portat alguns petards que vaig comprar en les falles i hem estat durant tot el cap de setmana tirant-los per ací i, sincerament, semblàvem unes criatures amb un joguet nou que ningú més té. Es pot dir que traiem el nostre costat més infantil, i açò m'alegra, mai ve malament desconnectar una mica i tornar a la infància.
Imagen relacionada
A més, prompte seran les festes del meu poble. Per desgràcia per a mi no podré estar molt perquè cauen en dies lectius i jo tindré institut. El bé és que veuré als meus amics vestits de manxecs i amb vestits, perquè enguany els toca eixir de donem i dames, una tradició del meu poble. L'important és que els vaig traure moltes fotos i em vaig a riure molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada