diumenge, 12 de febrer de 2017

DIRECTORA PER UN DIA

Com que no m'ha passat res d'interessant durant aquestes dues setmanes he decidit parlar de la vesprada d'avuí que l'he passada sencera ajudant a les meues germanes a fer un treball d'anglès.
La professora d'angles del CP Professor Ramiro Jover va encomanar a les meues germanes que inventaren i gravaren un monòleg de dos minuts parlant sobre hobbies en anglès, i quan ja tenien tota la informació necessària tot començà a tornar-se molt divertit; una d'elles s'encabotà en que no volia estudiar-se de memòria el seu monòleg i l'única solució que quedava era dissimular tot el possible que estava fent una lectura en compte de parlar de memòria. Vàrem provar mil i una maneres de gravar i tenir els papers per que poguera llegir: a la dreta, a l'esquerra, dalt, baix, lluny, prop,etc. Però no trobàrem la solució perfecta fins que no perdérem el suficient temps per a que ens donara ràbia. Jajaja. Aquesta consistia en posar el mòbil, amb el qual gravàvem damunt d'una tauleta i
els fulls escrits exactament darrere i damunt de la zona on estava la càmera del telèfon, i a mesura que anava llegint es pujava més i més el full per què poguera continuar, jo era la que gravava i tenia a l'altra dient-me si pujava, si baixava o si parava de moure el paper. Va ser una situació molt divertida. Però no era gens fàcil ja que per sort o per desgràcia, en la meua família som de somriure molt fàcil i uns actors molt però que molt roïns. Cada soroll estrany o cada moviment en fals mentre gravàvem feia riure a la “actriu” i a les altres dues carabasses, i per tant una toma falsa i una altra caguerada per a la col·lecció. Vam tardar moltíssim en gravar els vídeos però puc dir que m’ho vaig passar súper bé, tinc sort de tenir dues germanes per poder passar vesprades com aquesta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada